Wolaaaa!!!! Wiiii!!! Avuí actualize per primera vegada en els Ultracanes!! Jajaja!!! Marc a conseguit que jo, Pablo i Victor (si ells volen) puguem actualitzar. Bé, este cap de setmana no hem pogut pujar per que marc tenie que fer deures, jo també i bueno, un lio. Al pont de la setmana que be segur que pujem (o casi segur). Espere que pujem. Com no se que dir, me despedisc ^^
Hasta el proxim dia que actualize!!! Wiii!
Hola de nou. Avui torne a actualitzar per a informar-vos de que he actualizat la secció de Vilar de Canes, que ara té moltíssima més imformació sobre la demografía i de més. Si puc (i si tinc temps) aniré posant fons d’escriptori, l’escut i més a part d’actualitzar la barra de la dreta. També aniré incloent-hi fotografíes diverses del poble (En la secció Vilar de Canes) i actualitzant la secció Historia. Ale!! I gràcies per visitar-nos!!! I voteu en l’enquesta!!!
El Vilar de Canes va empatar el pasat diumenge contra el Alcalà 2 a 2 en el partit corresponent a la 5ª Jornada. Amb aquest punt el Vilar de Canes ja en suma 7 i està en la huitena posició. Per la seua part, el CF Alcalà suma el seu primer punt i abandona l’ultim lloc de la classificació que ocupa el Esportiu Cinctorrà, que encara no ha puntuat. El próxim partit del CFVC també serà fora de casa, contra la UD Benassal, 11é classificat.
Adeu!
Surcan su términos el barranco de "En Seguer", la rambla Carbonera, el río Molinell, el barranco de la Tejería y el barranco de la "Frescó". Los principales montes son la "Sierra de Foyes", el "Tossal Redó" y el "Machorral". En su término existen varias fuentes naturales que se encuentran situadas en bellos paisajes poblados de gran vegetación.
Se accede a esta localidad desde Castellón tomando la CV-10, luego la CV-15 y finalmente la CV-165.
En el término municipal de Villar de Canes se encuentran también los siguientes núcleos de población:
El término municipal de Villar de Canes limita con las siguientes localidades: Benasal, Ares del Maestre, Albocácer, Culla y Torre de Embesora todas ellas de la provincia de Castellón.
El origen de la localidad es muy confuso. Sobre el monte "Machorral" quedan ruinas de un castillo árabe. Las huestes del rey Jaime I la liberaron del poder sarraceno. Históricamente formaba parte de la "tinença" de Culla, señorío que desde 1235 perteneció a Blasco de Alagón y después a Guillem d'Anglesola y a su mujer Constanza de Aragón. Su hijo, de igual nombre, el 13 de diciembre de 1273, donó el lugar y los molinos de Monlló y de la Bailío de Culla a Bernat de Montpalau y a su esposa Guillema d'Anglesola, y fue ésta y su hijo Pere de Montpalau los que le otorgaron una carta puebla el 13 de diciembre de 1316 en favor de Domingo Matamoros, Bernardo Segarra, Berengario Vilamanya, Bernardo Vilamanya, Berengario Gomar, Arnaldo Igualada, Miguel Rovira, Pedro Segarra, Arnaldo Querol y Gita mujer de Gil Girona y a otros habitantes, el lugar de Villar de Canes y su término con jurisdicción civil y criminal, y con mero y mixto imperio. De 1294 a 1312 fue señorío de la Orden del Temple, y desde 1319 se encuadra en el señorío de la Orden de Montesa, pero mantenía el dominio directo la familia Montpalau.
Durante el siglo XX hubo una fuerte emigración hacia los núcleos industriales, lo que ha producido un descenso demográfico. Así mientras que en el año 1900 contaba con 707 habitante en 1981 pasó a tener 237.
| Evolución demográfica | ||||||||
| 221 | 196 | 188 | 188 | 188 | 183 | 183 | 185 | 185 |
Basada tradicionalmente en la agricultura de secano (olivar y almendro) y en la ganadería intensiva (porcina y avícola).
Existen algunos altares de la época de su construcción durante el siglo XVIII. El campanario fue reconstruido parcialmente al finalizar la guerra civil, de sección cuadrada rematado con adornos sobre sus vértices.
El plato típico de esta localidad es la "olla" al estilo clásico de la comarca, también tiene buena fama la carne a la brasa con allioli.
La seua superfície està solcada pels barrancs d'En Seguer, la Telleria i de la Frescó i per la Rambla Carbonera. Les principals altures són la serra de Foies, el Tossal Redó i el Maxorral. El paratge més freqüentat és el brollador de La Font del Mas del Senyor. Els vilarins viuen molts dispersos, al poble i als masos: Segarreta, Segarra, Hostal, Romeu, Senyor, Solá, Cogullades, Pallisa, Cap del Moro, etc.
Històricament formava part de la tinença de Culla, senyoriu que des del 1235 va pertànyer a Balasc d'Alagon i després a Guillem d'Anglesola; son fill, del mateix nom, va donar el lloc el 13 de desembre del 1273 a Bernat de Montpalau i a sa dona, Guillema, i va ser aquesta i son fill Pere de Montpalau els que donaren una carta pobla a Domenec Matamoros, Bernat de Sagarra, Berengari Vilamanya, Bernat Vilamanya, Berengari Gomar, Arnau Igualada, Miquel Rovira, Pere Segarra, Arnau Querol i Gita, muller de Gil Girona i a altres habitants, amb jurisdicció civil i criminal amb el mer i mixt imperi, el 19 de desembre del 1316. Del 1294 al 1312 fou senyoriu de l'orde del Temple, i des del 1319 hom emmarcà en el senyoriu de l'orde de Montesa, però mantenia el domini directe la família Montpalau .
Des del punt de vista demogràfic, l’evolució històrica de Vilar de Canes es pot sintetitzar en cinc fases:
1. Estancament demogràfic (començament del segle XIV-1638).
2. Creixement important (1638-1700)
3. Creixement moderat (1700-1794).
4. Creixement espectacular (1794-1900).
5. Crisi demogràfica (1900-2007).
La primera fase, que abraça el llarg període comprés entre començament del segle XIV i 1638, es caracteritza per un manteniment demogràfic a nivells molt baixos amb diferents fases d'intens creixement de la població seguides de descensos igualment espectaculars.
La segona fase es caracteritza per un creixement important de la població, encara, no obstant, al voltant d'índexs absoluts molt baixos que, en alguns moments, eren preocupants per al mateix funcionament econòmic i social del municipis. En la Carta de Població de Vilar de Canes (1316), signada per Guillerma, dona de Bernat de Montpalau, i el seu fill Pere de Montpalau, són esmentats els nou primers pobladors del lloc: Domingo Matamoros, Berenguer Segarra, Bernat Vilamanya, Arnau Igualada, Bernat Gomar, Miquel Rovira, Pere Segarra, Arnau Querol i Gil Girona. La comparació d'aquestes dades, si acceptem que tots s'hi establiren realment amb les seues famílies, i els 10 focs que declaren els missatgers de Vilar de Canes el 1638 confirmen els límits cronològics i la tendència general d'aquesta primera etapa.
El segle XVIII no suposà, si fem cas de les dades de què disposem, un creixement molt considerable. A començaments de segle la població oscil.lava al voltant dels 140 habitants, i el 1794, segons Cavanilles, Vilar de Canes i la Torre d’en Besora tenien «unos 40 vecinos cada uno» (Cavanilles 1795, vol. I, p. 81).
A partir de finals del segle XVIII es produí un creixement espectacular, i s'inicià un ritme demogràfic ben diferenciat entre Vilar de Canes i la Torre, que durant tota la edat mitjana i moderna havien seguit un procés paral.lel i s'havien mogut en xifres absolutes molt semblants. Mentre Vilar de Canes segueix un ritme de creixement fort que el durà a un màxim de població el 1900, amb 707 hab., la Torre experimenta un ritme més moderat i assoleix el seu màxim demogràfic el 1910, amb 516 hab.
La crisi demogràfica del segle XX s'inicia també abans a Vilar de Canes que a la Torre, en els dos casos amb un ritme molt pronunciat fins al 1940. Dins d'aquesta tendència descendent de tot el segle XX, el fet més significatiu és el diferent ritme dels dos pobles. Mentre Vilar de Canes ha seguit, amb intensitat diferent però sense interrupció, un moviment descendent de la població des del 1900 fins l'actualitat, la Torre ha conegut dos períodes d'estancament (1920-1930 i 1960-1980) i un sorprenent període de creixement (1940-1950) que li han permés, si més no, aturar l'imparable procés de despoblació i superar, des del 1970, i per primera vegada en dos-cents anys, la població de Vilar de Canes. Els últims quinze anys, però, s’ha produït una aturada de la davallada demogràfica i actualment el poble es manté en 180 habitants.
Els quadres i gràfics que presentem sobre l'evolució de la població il.lustren clarament aquestes tendències.
| |||
| Localització | |||
| |||
| Municipi de l'Alt Maestrat | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial | Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Alt Maestrat Castelló de la Plana | ||
| Gentilici | Vilarenc, vilarenca o villardecanense, villardecanensa...xD | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 15,9 km² | ||
| Altitud | 668 m | ||
| Població (2006) • Densitat | 185 hab. 11,64 hab/km² | ||
| Coordenades | 40° 21′ 29″ N 0° 03′ 58″ OCoordenades: 40° 21′ 29″ N 0° 03′ 58″ O | ||
| Distàncies | 130 km de València 65 km de Castelló de la Plana 9 km de Albocàsser | ||
| Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: | 1 4 PP i 1 PSPV Luciano Ferrer Pons (PP) | ||
| Codi postal | 12162 | ||
| Festes majors | Sant Llorenç Agost | ||
La nostra lamentable historia
Els nostres incicis es troben en el 2001 (en realitat abans) quan Pablo Medall, que tenia 6 anys per aquella epoca va començar a jugar amb Ramon, en en tenia 7, encara que ja es coneixien de uns anys antes i en 2002, ja se'ls va afegir Miguel, que tenia 6 anys.
Pero, realment, quan va començar a afegir-se gent de veritat va ser al 2003 i al 2004 on s'afegiren Axel (8) , Marc P. (10) i Gerard (6) el primer any i Victor (10) i Adrian (7) el segon. En 2004 va ser el primer any on ja vam coincidir un grup de gent més o menys considerable.
El 2004 no va ser només l'any on ja ens vam reunir una quantitat considerable de gent, sino que també va ser quan vam començar a guanyar la nostra ''fama'' de delinquents. Aquell any vam fer una llista interminable de maleses, bromes de mal gust (per a qui les rep), etc., etc., etc.... i també vam començar a explorar el poble i els seus voltants. A part, també vam conseguir la primera, i de moment única mascota: el conill Mortadela. En 2005, tornaren les novetats, s'afegien Ismael (12) i Alejandro (11) a pesar que ja havien vingut de tant en tant en natros, i també el germà de Victor, Pablo S. (6) el més jove per aquella época. En aquest any no ferem tantes maleses com l'any anterior, pero no pararem. I per agost d'aquell any, es creava el gran club del poble: el Club de Futbol Vilar de Canes. Com a motiu de la fundació proposarem crear un grup d'animació per a l'equip i d'aquella forma ens batejarem: UltraCanes.
En 2006 continuem el proces d'ampliació i entren Raul i Marc S., els dos de 8 anys. Continuem reduint el nombre de maleses, pero continuen augmentant el grau de gravetat d'aquestes. Aquesta época es una época de consolidacions, positives i negatives.
Positives: ens fem les primeres camises, que, a pesar de ser un poc cutres, ja es alguna cosa. També es continua afegint gent i el nostre nom agafa més importancia. I entrem en internet, en Març de 2007 entrem a blogspot.es i en Juny/Juliol d'aquest mateix any canviem a blogspot.com, on encara continuem a pesar d'haver canviat una vegada el domini. En 12 mesos hem rebut unes 30000 visites. També ens começem una amistat amb una penya del Real Oviedo, Symmachiarii.
Negatives: La nostra fama de roins del poble, augmenta a una velocitat desmesurada. La gent comença a senyalar-nos amb el dit a cada problema que se'ls apareix com, per exemple, al 2007 se'ns acusa de tirar cadires de 'la moncloa' una nit de festes quan van ser una panda d'imbécils. També tenim la que considere la pitjor malesa de la nostra historia en aquest any, a pesar de ser involuntaria, el nombre de maleses s'ha reduit practicament en la seua notalitat a excepció d'alguna vegada puntual o alguna vegada que som acusats injustament. Ja en el 2008, vam acordar de no fer-nos camisetes, per a no gastar-nos vinga diners tots els anys. El any va transcorrer en general prou aburrit i sense excessiver novetats, només les que es pot permetre un poble com Vilar de Canes: es va posar en marxa el projecte de la bassa i es va continuar el del partenon.
Durant l'estiu tampoc van ocorrer grans novetats, ens vam presentar al concurs de disfresses després de anys de soportar l'insistencia de Pablo i tampoc vam ser acusats de fer moltes maleses. A part, també van començar a actualitzar en la web nova gent: Pablo, Axel, Raul, Marc S., Miguel i Victor, que encara no havie actualitzat cap d'ells. Després del estiu vam tindre la pitjor noticia: la desaparició del CFVC. Va ser una gran perduda, la del millor equip de futbol del poble, pero esperem proxima refundacio d'açi uns anys. Pero per a contrarrestar-la vam tindre de les millors: la creació del millor bolid de carreres de la historia de Vilar de Canes: el UC-movil!!
Ara ja no tenim aquella necessitat de fer-nos cabanyes continuament i hem començat amb nous projectes, com el UC-movil, les camisetes (pero bastant millors), lo de les disfresses, i les proximes tonteries que se li passaran pel cap a Pablo.
Va ser un dia historic, com el de la seva primera passejada pel poble, fent un escandol terrible i disant marques de la roda per tots els llocs. Després vam tindre considerables problemes amb una roda, pero la gran pericia del mecanic Ramon la va arreglar. També hem començat a preparar ja com serà el diseny de les Camisetes'09. Continuara, muajajajajaja....
Copyright © 2009 UltraCanes
